Les Primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen / Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay
Costal i Fornells, Anna


Barcelona : Rafael Dalmau, Editor, 2023
216 p., 16 làm. : il. ; 24 cm (Camí ral, 47) 
ISBN 9788423208968

Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d'Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d'ultramar i de tots els tòpics de l'amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda. Abans de la seva forma cantada, l'havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d'americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s'agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda. Abans d'arribar a Catalunya, les havaneres van passar per Madrid. Coincidint amb l'exaltació de la Guerra d'Àfrica del 1859 es van transformar en un gest d'orgull nacional, en un dispositiu polític per mantenir la imatge pública de l'imperi espanyol, la idea d'un regne fort, bèl·lic i colonial, davant les nacions del món. També a Catalunya les havaneres van esdevenir un símbol nacional. El 1881 es va representar per primera vegada l'òpera Carmen a Barcelona. La protagonista de la història s'exhibia a ritme d'havanera dalt l'escenari. Célestine Galli-Marié, la mateixa mezzosoprano que l'havia estrenat sis anys abans a París, va captivar el públic. La seva potent presència escènica va veure's reforçada per un ritme que els catalans coneixien, cantaven i ballaven des de feia dècades. Aquesta és la història de les primeres havaneres a Catalunya. (Editorial).

Pep Ventura : del mite a la realitat / Jaume Nonell Juncosa ; pròleg d'Anna Costal i Fornells
Nonell i Juncosa, Jaume


Cassà de la Selva : Editorial Gavarres, 2023
220 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788419292131

L'obra ens acosta a la figura de Pep Ventura des d'una perspectiva objectiva i fidel a la realitat, construint-ne una biografia més propera a l'home que al mite. Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines -el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura- buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que "tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l'home i del músic" i que el seu llibre Vida d'en Pep de la tenora seria una "vida novel·lada". Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s'han escrit d'aquest tenora i compositor. "Pep Ventura. Del mite a la realitat" és el fruit d'un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d'informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d'omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla -que és molta- i acceptar o rebutjar el que s'ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d'inèdites. El llibre veu acomplert l'objectiu d'acostar-se a la figura de Pep Ventura des d'una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l'home que al mite.

Pep Ventura abans del mite : quan la sardana era un ball de moda : Museu de l'Empordà Figueres : [catàleg de l'exposició] / [coordinació editorial: Anna Costal i Fornells ; coordinació tècnica: Anna Capella, Montse Herrera, Cristina Jutge ; textos: Jaume Ayats, [et al.]]



Figueres : Consorci del Museu de l'Empordà, 2010
179 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 9788493658632

Entre els mesos d'agost i novembre de 2009 es va poder visitar al Museu de l'Empordà de Figueres l'exposició temporal "Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda", comissariada per Anna Costal. L'exposició va oferir una visió renovada del músic empordanès, situant-lo en el context de la seva època, quan al teatre de la vila hi actuaven companyies d'òpera italianes, els joves republicans ballaven sardanes revolucionàries i les societats corals donaven veu a la classe obrera. El catàleg inclou articles de Jaume Ayats, Francesc Cortès, Anna Costal, Pere Gabriel, Joan-Lluís Marfany, Josep Playà i Aurélie Vialette.

Col·loquis del flabiol, 2015 / Anna Costal Fornells, [et al.] ; edición a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol

Col·loquis del Flabiol (16è : 2015 : Arbúcies )


Arbúcies : Ajuntament d'Arbúcies, [2016]
61 p. : il. ; 20 cm
Bibliografia. Textos en català i castellà.

Conté:
- 199572  Costals Fornells. Anna. Enric Morera flabiolaire.
- 199573  Fontelles i Ramonet. Albert. Compendi de passatges solístics per a flabiol i tamborí de sardanes i música per a cobla de Pep Ventura a Josep Maria Bernat.
- 199574  Quintana Albalat. Jordi. Esteve Massana, flabiolaire aficionat?
- 199575  Vallverdú i Rom. Àngel. Un Quadre que diu més del que sembla.

Societat Coral Erato de Figueres : pensament, esbarjo i cultura des de 1862 / Anna Costal Fornells (coord.), Marciano Cárdaba Carrascal, Alfons Gumbau Masó, Erika Serna Coba, Anna Teixidor Colomer, Albert Testart Guri



Figueres : Ajuntament de Figueres : [Diputació de Girona], 2019
316 p. : il. ; 25 cm (Juncària, 13) 

El llibre fa una relectura històrica d'una entitat que va iniciar les activitats musicals i recreatives en plena efervescència dels casinos, dels Cors de Clavé, dels teatres d'òpera italiana i, en definitiva, del despertar d'una ciutadania que anhelava els nous horitzons que oferia la contemporaneïtat. En aquest sentit, assenyalen que des del segle XIX i fins al XXI, l'Erato ha format part de la vida dels figuerencs i de les figuerenques. Alguna parella s'hi devia enamorar en un ball d'estiu, d'altres possiblement tenen un besavi que era corista o que hi jugava a futbol, o bé n'hi ha que recorden que de petits ballaven a la colla sardanista o que un parent llunyà hi havia fet teatre. La monografia té per objectiu actualitzar la història de l'entitat a partir de noves perspectives i d'un discurs renovat. El llibre s'estructura en 12 capítols. Els autors expliquen que "el primer fa un recorregut per l'època fundacional de l'Erato, tot remarcant la importància dels Cors de Clavé. Segueix una breu historiografia de l'entitat. Continuen tres capítols monogràfics dedicats a les activitats de l'Erato des del 1862 i fins a la Guerra Civil: el cant coral, que va marcar l'inici de l'entitat; el teatre, amb una secció que, tot i ser irregular en el temps, va tenir rellevància social; i el futbol, potser més anecdòtic però molt descriptiu del període en què aquest esport es va popularitzar arreu d'Europa". Afegeixen que "la part central del llibre, dels capítols sisè al novè, desenvolupa una revisió completa de les qüestions ideològiques i polítiques de l'Erato. Fundada en els ideals del republicanisme, el laïcisme i el progrés socials, aquest pensament va recórrer moments més propicis que altres, amb punts culminants en les dues repúbliques espanyoles. Als últims tres capítols, el discurs recupera el fil cronològic i s'endinsa en la Guerra Civil, l'època franquista i els darrers anys de l'entitat. El volum es completa amb un conjunt de fotografies i un apèndix amb tots els membres de les juntes directives. (Hora Nova).

Això no és una biografia de Pep Ventura : l'Empordà romàntic, revolucionari i espectacular / Anna Costal i Fornells ; edició de textos: Roser Bech Padrosa
Costal i Fornells, Anna


Figueres : Editorial Gavarres, 2018
187 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788494527944

Pep Ventura : la música romàntica a Figueres [Enregistrament sonor] / Anna Costal (Ed.)



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, 2017
1 disc sonor (CD) + 1 llibret ; 13 * 14 cm (Fonoteca de música tradicional catalana. Temes monogràfics, 2) 
Enregistrat per la Cobla de Cambra de Catalunya.
ISBN 9788439396529

Nova publicació de la col·lecció Fonoteca de Música Tradicional Catalana que s'emmarca en els actes, accions i publicacions que s'han dut a terme en motiu de la commemoració del bicentenari del naixement del músic i compositor Josep Maria Ventura i Casas, conegut com a Pep Ventura. En aquest CD es fa palesa la gran creativitat i qualitat musical de Pep Ventura ja que vincula la sardana amb l'òpera, la música orquestral, la cançó popular... No és només un mostrari de música romàntica, sinó que també és una bona representació del Pep Ventura músic, no només de cobla.

Les Sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) [Fitxer informàtic] / Anna Costal i Fornells ; directors: Jaume Ayats i Abeyà i Francesc Cortès i Mir
Costal i Fornells, Anna


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Ayats i Abellà, Jaume; Cortès i Mir, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2014
1 recurs electrònic (523 p.)
ISBN 9788449045301

Al segle XIX neix un nou concepte de música popular, estretament relacionat amb el final de l'Antic Règim i amb l'obertura d'Europa i dels territoris colonials a diverses possibilitats econòmiques, polítiques, socials i culturals. Aquesta tesi estudia la importància que va tenir la música popular a Catalunya en l'època de construcció de les bases del nacionalisme ideològic, especialment entre la restauració dels Jocs Florals i el final de la Primera República a través d'un estudi de cas: les sardanes de Pep Ventura (1817-1875). La irrupció de la societat de l'espectacle va ser una veritable revolució, especialment a les grans metròpolis com París, Londres, Viena o Nova York. Però també es va produir en viles i ciutats més petites que, com Figueres, van tenir capacitat per urbanitzar espais a l'aire lliure, impulsar el mecenatge de les arts i de les ciències, construir un teatre públic i organitzar un teixit associatiu sòlid. Una conseqüència immediata d'aquest procés va ser l'increment de la demanda musical en l'àmbit públic i privat, que va consolidar l'ofici d'una generació d'intèrprets i de compositors nascuts en les primeres dècades del Vuit-cents. Pep Ventura -igual com Philippe Musard o Johann Strauss- va haver d'enfrontar-se a un món musical nou que, d'una banda, li permetia viure amb els avantatges de llibertat i d'autonomia de l'artista romàntic però que, de l'altra, l'obligava a dependre de l'aplaudiment d'un públic que cada vegada n'esperava més de l'intèrpret i de la seva capacitat de sorprendre. Les sardanes llargues de mitjan segle XIX contenen les característiques d'aquesta nova relació, trencant amb l'estructura musical i coreogràfica més previsible i monòtona de les sardanes d'Antic Règim: el músic-compositor guanya un espai per al lluïment, amb la inclusió d'una melodia significativa que els balladors poden identificar -cançons populars, temes d'òpera o sarsuela, himnes- alhora que, just després, el líder de la plaça pren la responsabilitat de finalitzar correctament el ball amb l'aplicació del nou sistema de comptar i repartir. A la dècada de 1860, a més de gaudir d'una gran rellevància social, les sardanes van incorporar elements de reivindicació ideològica, gràcies a la força visual, corporal i sonora que exercien en espais públics a l'aire lliure. A l'Empordà, durant el Sexenni Revolucionari, van esdevenir un manifest actiu de les tesis del republicanisme federal, incorporant cançons revolucionàries i provocant més d'un aldarull al crit de "Visca la República!". A Barcelona, Josep Anselm Clavé va ser el primer en interessar-se pel cant coral, els castells i les sardanes, tres expressions populars imaginades com un conjunt simbòlic de l'ideari republicà federal. Tanmateix, el catalanisme conservador, especialment a l'inici de la dècada de 1870, també va observar el potencial de les sardanes com a símbol, atribuint al ball i als instruments de plaça unes connotacions d'antiguitat que xocaven frontalment amb les sardanes bèl·liques de la Tercera Carlinada; o, encara més, amb les sardanes a ritme d'havanera del mateix Ventura, que podien vincular-se fàcilment amb l'inici, a Cuba, de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) -l'avantsala de la independència definitiva de la província d'ultramar. A final de segle XIX, per tant, el catalanisme conservador va haver d'absorbir i neutralitzar els emblemes dels republicans i transformar-los en símbols nacionals. No fer-ho hagués estat un error estratègic, el perill que en algun moment del Nou-cents el ball de les sardanes revifés l'esperit revolucionari. Per aquest motiu, el procés de construcció del mite de Pep Ventura va haver d'incloure, necessàriament, una depuració de títols, com La Sonanbula, Quiéreme niña hermosa o El diablo en el poder.

Xavier Cugat i Mingall / Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Anna Costal i Fornells
Gay i Puigbert, Joan


Girona : Ajuntament de Girona, DL 2016
169 p. : il. ; 22 cm (Girona biografies, 4) 
ISBN 9788484962243

Cantadors del Pallars : cants religiosos de tradició oral al Pirineu = religious chants of the oral tradition in the Pyrenees [Enregistrament sonor] / Jaume Ayats, Anna Costal, Iris Gayete
Ayats i Abeyà, Jaume


Barcelona : Rafael Dalmau, 2010
143 p. : il. ; 20 cm + 1 disc sonor (CD) + 1 disc òptic (DVD) (Toc de gralla, 3) 
Bibliografia. Inclou un DVD amb el documental Cants religiosos tradicionals a l'Alt Pirineu, d'Aleix Gallardet. Edició en català i anglès.
ISBN 9788423207442

Els cantadors, a dalt del cor, feien "retronar les parets de l'església!", explica emocionada una senyora de la vall d'Àssua. Qui eren aquests cantadors pallaresos? Com cantaven? El llibre que teniu a les mans presenta aquests cants i, sobretot, vol fer conèixer els seus protagonistes: els cantadors. A partir de la memòria oral i dels enregistraments ens acostem a la figura del cantador i a l'entramat de gènere, d'edat i de condició social que el cant fa emergir. Podríem dir que, sis o set dècades enrere, el fet de cantar organitzava i feia sentir la vida social. I els cants, més enllà del ritual i del significat religiós, servien l'expressió i l'emoció de molta gent.

La Inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860 : òpera, espectacle, ciutat / Anna Costal, Joan Gay i Joaquim Rabaseda
Costal i Fornells, Anna


[Girona] : Ajuntament de Girona, DL 2010
151 p. : il. ; 24 cm (Història de Girona, 44) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788484961543

El Teatre Municipal de Girona, en funcionament des de mitjan segle XIX, fou una de les primeres infraestructures culturals de la ciutat. Els autors analitzen el context econòmic i social que portà a la inauguració d'aquest teatre, per després estudiar el paper que tingué la classe benestant gironina en la seva creació, la implantació de les representacions d'òpera, quines companyies i orquestres hi actuaven i quines altres opcions d'oci hi havia a la capital gironina en aquella època. Cal destacar que cada capítol d'aquesta publicació es complementa amb una aportació documental referent al tema que s'hi tracta.

La Tragèdia d'un wagnerià i la FAI: Una visió inèdita del juliol de 1936 / Anna Costal i Joaquim Rabaseda
Costal i Fornells, Anna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 359 (juliol-agost 2010), p. 28-35 : il. (Focus)